Pràctica 5

Partint del seminari del Dr. Pedro Monagas, l'objectiu d'aquesta pràctica versarà en analitzar el concepte d' “Enginyers Híbrids” que es va comentar en el seminari i la problemàtica de la dificultat d'innovar en el nostre païs. Aquesta és la nova figura del nou enginyer, necessària en la nova economia (la del coneixement), que es presenta en el seminari i que analitza també el Professor Sáez de Vacas.

El professor Fernando Sáez Vacas explica, al seu article “Futuros ingenieros híbridos” (http://oa.upm.es/3309/2/VACAS_ART_2004_02.pdf), que fa uns anys, els problemes d'enginyeria que es se li presentaven a un enginyer en el món laboral eren exclusivament de caire tècnic i de la seva especialitat. Actualment, sembla ser que han aparegut uns nous tipus de problemes que contemplen altres aspectes tècnics aliens a la especialitat i, fins i tot, d'altres aliens a la professió.

Així doncs, segons Sáez Vacas, es pot distingir entre tres grans categories de problemes:

1. Problemes tècnics, atribuïbles al àmbit de qualsevol de les tecnologies, atribuïts a enginyers “clàssics”.
2. Problemes politècnics, només resolubles a l'extens àmbit creixent de la infotecnologia, que reclamen enginyers integradors.
3. Problemes sociotècnics, on a les dimensions tècniques pròpies de les categories anteriors s'afegeixen les múltiples i més complexes de factors humans i socials que requereixen “Enginyers Híbrids”.

El professor Sáez explica que la complexitat del món esta transformant la professió d'enginyer de tal manera que els coneixements que s'han de tenir d'aquesta són cada cop són de més responsabilitat, més transversals i més complexes. I mitjançant el símil de la palanca de Arquímedes, Sáez Vacas denuncia que les titulacions universitàries d'enginyeria són massa especialitzades i tècniques pel tipus de problemes transversals (és a dir, de coneixements múltiples i variats) que es presenten i es presentaran al món laboral de l'enginyeria.

Així doncs, segons Sáez Vacas, s'hauria d'intentar modificar les titulacions d'enginyeria de manera que ofereixin un coneixement tècnic transversal, interdisciplinari, integrador, sistèmic, de banda ampla i inclús híbrid (que abarqui aspectes politècnics i sociotècnics de la societat de la informació i del coneixement).

I per tant, un “Enginyer Híbrid” és aquella persona que, a banda de tenir uns coneixements especialitzats i profunds de la seva branca, també ha de tenir una base extensa d'altres coneixements de caire tècnic, així com nocions socials i culturals suficients per poder aglutinar o hibridar els coneixements i aplicar-los de manera eficaç i eficient tan al món actual com al món del futur.

El Dr. Pedro Monagas és un clar exemple d' “Enginyer Híbrid”. Ha estat capaç de sintetitzar i hibridar els coneixements tècnics adquirits, de l'estudi d'una enginyeria, amb els coneixements socials i culturals, que ha adquirit amb l'experiència del món laboral. I amb això, el Dr. Monagas ha estat capaç de realitzar diverses innovacions, a partir d' ”hibridar coneixements”, que han resultat en  productes molt exitosos i plenament reconeguts mundialment, com per exemple la línia de productes “Why Cry”, “Bye Smoke” i “ByeSnore”; que són unes innovacions de caire tècnic clarament pensades i desenvolupades tenint en compte aspectes socials importants.

En conclusió, la investigació i les diverses innovacions realitzades pel Dr. Monagas són una clara referència i línia a seguir pels “Enginyers Híbrids” que el professor Sáez menciona. Aquests són els enginyers que necessita el món laboral i la societat del futur: persones polivalents, amb múltiples coneixements tècnics, de la societat i de la cultura.

Per afavorir la innovació, cóm ha de ser l'estructura organitzativa?, i els estils de gestió / lideratge?

Relacionant el tema de la innovació amb l’estructura organitzativa dintre de els empreses, cal remarcar que s’ha d’intentar fomentar una estructura que afavoreixi aquest desenvolupament de noves idees. En aquest sentit, l’estructura organitzativa hauria d’estar més enfocada de cara a les persones i no tant als resultats a curt termini. La innovació pot requerir d’altes dosis de recursos i temps, de manera que hem de donar llibertat a les persones innovadores perquè puguin arribar a ser creatives i desenvolupar possibles idees que puguin generar beneficis a la organització. Un clar exemple d’empresa que fomenta la innovació a partir de la seva estructura organitzacional és Google. Aquesta empresa dona una sèrie de serveis, avantatges i llibertats als seus treballadors que fan que siguin més eficients i innovadors en els seves feines dins de l’empresa. Segons la nostra opinió, un altre aspecte a destacar per afavorir la innovació és evitar una estructura massa jerarquitzada, de manera que tots els membres de l’organització se sentit identificats i valorats en ella. Considerem que una opció molt interessant per analitzar com s’ha d’intentar afavorir la innovació és analitzant els centres de investigació i recerca, centres amb persones clarament innovadores i on l’estructura organitzacional està enfocada en aquesta meta. Són centres on els empleats tenen certa llibertat d’horaris i en la seva forma de treballar, simplement se’ls hi demana uns certs objectius, en un determinat termini, que han de complir. D’aquesta manera afavorim que l’empleat estigui motivat i amb ganes de treballar.

Aquesta hauria de ser la política a seguir dintre de les empreses, tot i que tenint en compte la cultura del nostre país, en la nostra opinió, sembla que aquesta estructura seria vàlida nomes en certes empreses, ja que en altres podria arribar a ser un desastre. Òbviament em de ser optimistes i pensar que les persones respondran correctament a aquestes llibertats que se li atorguen, sempre complint en els terminis allò que se’ls hi demana. 

Analitzeu el paradigma pel qual passa la innovació i els innovadors, en aquest país per què hi ha fuita de cervells?

Tal i com ja hem comentat anteriorment, la innovació i els innovadors estan passant per un mal moment en aquest país. En primer lloc perquè a les empreses no afavoreix el desenvolupament d’idees innovadores, sempre hi ha una tendència a utilitzar allò que ja sabem com funciona, abans que invertir temps en coses que no sabem si funcionaran, tot i que, a llarg termini, segurament tindrem més beneficis si optem per arriscar una mica i innovar.

A mes hem de tenir en compte que amb el grau de desenvolupament tecnològic actual, els canvis són molt i molt ràpids, de manera que aquelles empreses que no inverteixen diners en innovar estaran directament destinades al fracàs, ja que altres aconseguiran fer el mateix amb menors costos o fer un producte molt millot a un preu semblant al nostre.

Un altre aspecte que no afavoreix la innovació és el govern. No es destinen partides a facilitar la innovació de les empreses, els tràmits burocràtics són immensos... Un clar exemple el trobem en el cas de les patents. Imaginem que una empresa innova, investiga un nou producte i el patenta. Donat que considerem que el sistema de patents a España no es massa bona (nomes fa falta veure la lentitud amb la que actua, això si ets una empresa petita. En el cas d’una multinacional ho solen solucionar ràpid...). Llavors les empreses es qüestionen la eficiència d’innovar; i més si desprès hi ha la possibilitat de que puguin copiar-te la innovació i abaratir-ne el preu final. Per desgracia les empreses espanyoles, en general, prefereixen veure com actua la competència estrangera i nacional i desprès prenen les mesures, fet que els hi ocasiona estar per darrera dels seus competidors.

Un altre aspecte a tenir en compte és la consideració que tenen les empreses espanyoles a les persones innovadores. La gent menys qualificada les veu com un perill per a la seguretat del seu lloc de treball. Els veuen com els principals competidors que els amenacen a fer-los fora de la empresa. Això dona lloc, a causa de recels, a que les persones innovadores no es trobin còmodes dintre de l’organització i prefereixen marxar a fora, on si tindran en compte la seva formació, les seves idees i propostes. Per finalitzar, un clar exemple d’això són els doctors (de doctorats, no de sanitat). Tots ells estan dedicats únicament a la investigació i a tasques de professorat. Ens costa que, a altres països com Alemanya, els doctors estan molt ben vistos com a especialistes que actuen dintre de les empreses, una cosa pràcticament inimaginable aquí a España. Òbviament com veuen que no són valorats (ni socialment, ni econòmicament) prefereixen marxar a països on si els valorin... Desgraciadament la majoria dels enginyers o futurs enginyers estem destinats a aquest futur, marxar fora d’Espanya per intentar tenir un treball digne d’acord a la nostra formació i coneixements.